En primer lloc cal saber que Pàtria Potestat i Guarda i Custòdia no és el mateix.
La llei regula separadament la institució de la pàtria potestat i els diferents models de guarda i custòdia dels fills.
Quan parlem de potestat parental ens referim a la responsabilitat general en la presa de decisions que afecten als fills. Serien totes aquelles decisions que s’han de prendre de forma conjunta per tots dos progenitors i que afecten a la vida del menor com pot ser un canvi d’escola, una intervenció quirúrgica, un tractament mèdic, etc...
Quan parlem de guarda i custòdia ens referim a la cura i atenció dels menors en el seu dia a dia i comprèn tots aquells aspectes de la convivència i l’assistència. Es pot atribuir a un dels progenitors de forma individual o a tots dos de forma compartida.
En situacions de convivència dels pares, la titularitat de la pàtria potestat i la guarda i custòdia l’ostenten tos dos progenitors. En cas de ruptura de la relació entre els progenitors, el més habitual és que la potestat parenteral sigui compartida amb independència de quina sigui la forma en que s’exercirà la guarda i custòdia.
La pàtria potestat és inherent a la condició de pare o mare i és obligatòria, personal i intransferible. L’exercici de la pàtria potestat no pot ser atribuït, modificat, regulat per la pròpia voluntat de les parts, i només s’extingeix per sentència ferma.
En situació de ruptura dels progenitors, poden sorgir discrepàncies en l’exercici de la potestat parenteral. Si aquestes discrepàncies no es poden resoldre de forma amistosa, qualsevol dels progenitors pot recórrer a la via judicial. En aquest cas serà el jutge qui fixarà la manera de procedir després d’haver escoltat a totes dues parts, i al menor si té més de dotze anys o essent menor té suficient criteri.
2 Respuestas