La decisió d’administrar la vacuna de la COVID al fill menor d’edat pot convertir-se en un conflicte de potestat parenteral quan un dels dos progenitors pensa que s’ha de vacunar al menor, i l’altre progenitor es nega a que se li administri la vacuna. Més en aqeulls casos en que, després del divorci o separació, no existeix una bona relació entre els progenitors.
En aquests cas será necessària la intervenció d’un jutge que, en aplicació de l’article 236.13 del CCCat, i després d’escoltar a tots dos progenitors, i sempre pensant en l’interès superior del menor, atribuirà a un dels dos progenitors la facultat per decidir si s’ha de vacunar al menor.
Tenint en compte que la vacunació al nostre país es voluntària, enfront a aquest tipus de peticions, la tendència dels jutges es valorar si la comunitat mèdica ha considerat que existeix o no un problema de salut publica que exigeix adoptar mesures de protecció per erradicar malalties perilloses , i per altra banda els riscos per aqeull menor en concret i el efectes adversos que s’han considerat.
